El vol cec de la infantesa: com curar l’autoexigència des de l’amor.

Quan tenim cinc anys, el món és un lloc ple de lògica pròpia i petits misteris que anem completant amb la imaginació.

Recordo perfectament la tarda que vaig agafar els colors de cera per dibuixar una papallona; per a mi, aquelles ales gegants i de colors vius ho eren tot, la màxima expressió de la llibertat i la bellesa.

En la meva ment innocent de nena, la informació sobre el món natural encara s’estava construint, i per això el meu dibuix va quedar incomplet: li faltaven aquells dos petits fils al cap, les antenes.

Anys després, en descobrir que sense elles una papallona perd l’equilibri, l’olfacte i la capacitat de guiar-se, vaig mirar enrere amb una tendresa infinita. Aquella papallona meva, atrapada en el paper, volava lliure i aliena al perill, sostinguda només per la màgia d’una infantesa on encara no sabíem com de fràgil pot ser la vida.

Papallones i llibertat 

Des de la mirada infantil, la relació entre la papallona i la llibertat és pura, directa i senzilla: la papallona és lliure perquè pot volar on vulgui, té colors bonics i ningú li diu què ha de fer. Per a un infant, no hi ha normes ni perills en el seu vol, només un joc etern. 

  • No haver de fer cas a ningú: La papallona no ha d’anar a l’escola, ni endreçar l’habitació, ni demanar permís per sortir. Va d’una flor a l’altra simplement perquè li ve de gust, i això és la llibertat màxima.
  • Tenir el superpoder de volar: Per a un nen, estar lligat a terra i haver de caminar a poc a poc és una limitació. La papallona, en canvi, té el superpoder d’escapar de qualsevol lloc només movent les ales cap al cel.
  • Viure només el moment d’ara: L’infant no pensa en la metamorfosi de l’eruga ni en el poc temps que viurà la papallona. Per a ell, la papallona sempre ha estat així de bonica i sempre ho serà; la seva llibertat existeix només en el moment present.
  • Regalar colors a tothom: Una papallona no s’amaga, es deixa veure i regala els seus colors a qui la mira. És una llibertat alegre que encomana ganes de córrer darrere d’ella pels prats.

La mirada adulta

Des de la mirada adulta, la relació entre les papallones i la llibertat adquireix una fondària que la innocència de la infantesa no pot veure: la llibertat de la papallona no és gratuïta, sinó el resultat d’una transformació dolorosa i d’una fragilitat absoluta.

Mentre que de nens veiem la llibertat en el fet de volar sense rumb, l’adult entén aquest vincle a través de tres conceptes clau:

Aquesta llibertat es viu a través d’aquests ulls plens de màgia:

Què hi ha entre mig de les dues mirades?

Això és el que hi ha realment entre les dues mirades:

  • Adonar-se que el món és fràgil: L’infant es pensa que la papallona és invencible i que res dolent li pot passar. L’adult, en canvi, sap que un cop de vent o la falta d’antenes la poden fer caure. Al mig hi ha el moment on descobrim les pors i els perills de la vida.
  • Saber com funcionen les coses: El nen només gaudeix mirant els colors sense fer-se preguntes. L’adult ja ha après les normes de la natura i sap que per volar cal un equilibri. El coneixement ens fa perdre una mica de màgia, però ens fa entendre millor el món.
  • Trobar a faltar no tenir preocupacions: L’adult sovint mira l’infant amb enveja perquè recorda quan la llibertat era gratis, sense deures, feines ni responsabilitats. Entre les dues mirades hi ha la nostàlgia de voler tornar a volar sense por a equivocar-se.

Integrar la decepció. 

Anys després, he tornat a mirar aquell full de paper que durant tant de temps em va fer sentir petita i culpable. I en lloc de veure-hi un error, he vist la veritat més bonica del món: a aquella papallona no li faltava res, perquè en la ment d’una nena de cinc anys, les ales ja eren prou grans per aguantar tota la màgia del món. He entès que fer-se gran no hauria de ser una col·lecció de normes sobre el que «ja hauríem de saber», sinó la capacitat de perdonar-nos i de tornar a agafar els colors amb les mans netes. Avui li dono la mà a aquella nena espantada i li dic a l’oïda que tot està bé, que el seu dibuix era perfecte tal com estava, i que la llibertat de veritat no depèn d’unes antenes, sinó de permetre’s pintar la vida sense por a fallar. 

Fer créixer algú des de l’amor .

Fer créixer algú des de l’amor significa que l’amor no és només un premi que es dona o una tireta que es posa quan les coses van malament; l’amor és el terra que es trepitja, l’aire que es respira i la manera com es miren els errors.

Mentre que «amb amor» pot significar simplement consolar la nena després de la ferida, fer-la créixer «des de l’amor» implica canviar les regles del joc des del principi a través d’aquestes actituds:

  • Estimar el camí, no el resultat: Fer-la créixer des de l’amor és mirar el seu dibuix i, en lloc de buscar què hi falta, celebrar la il·lusió amb què ha agafat els colors. És ensenyar-li que la seva vàlua no depèn de si la papallona és perfecta, sinó del fet que ella s’ha atrevit a crear-la.
  • Canviar el «ho havies de saber» pel «ho anirem descobrint»: Significa transformar l’exigència en acompanyament. En lloc de fer-la sentir culpable per allò que encara no coneix, es crea un espai segur on equivocar-se és només una manera divertida d’aprendre. L’error deixa de ser un càstig i es converteix en una aventura compartida.
  • Validar el que sent abans de corregir el que fa: Abans d’explicar com funciona la biologia d’una papallona, s’abraça la seva emoció. Fer-la créixer des de l’amor és dir-li: «Veig que estàs molt feliç amb el teu dibuix», i deixar que aquesta felicitat s’instal·li a la seva memòria abans de posar-hi cap norma d’adult.
  • Permetre la imperfecció com a forma de llibertat: L’amor real no demana que siguem perfectes per ser acceptats. Viure des d’aquí és transmetre-li a la nena que una papallona sense antenes té exactament el mateix dret a volar i a ser estimada que qualsevol altra.

El programa Papallona

Aquest record d’infantesa, amb la seva ferida d’autoexigència i la pèrdua de la llibertat mútua, és precisament el cor de l’origen del Programa Papallona. Aquest espai de desenvolupament personal neix per fer el camí a la inversa: per agafar la mà d’aquella nena que un dia va creure que havia de ser perfecta per ser acceptada i retornar-li el dret a volar tal com és.

Al Programa Papallona, entenem que el veritable creixement i la transformació no s’aconsegueixen a base de judicis, exàmens o deures imposats ni des del patiment. 

Per això, tot l’acompanyament es fa de manera profunda i conscient des de l’amor, i no només amb ell. Això significa:

  • Crear un espai segur de veritat: Un lloc on no hi ha res que «ja hagis de saber». Es reconstrueix la confiança des de la base, validant cada emoció abans de voler canviar-la.
  • Abraçar la teva pròpia papallona sense antenes: S’acompanya la persona a mirar les seves ferides i traços incomplets sense culpa. L’objectiu no és la perfecció asfixiant, sinó la llibertat de tornar a expressar-se sense por a fallar.
  • Caminar al teu costat, respectant el teu ritme: Des d’aquest terra d’amor cal d’exigències, s’ajuda a desaprendre les veus crítiques del passat perquè cadascú pugui obrir les ales al seu propi temps, recordant que tot en tu ja és perfecte tal com està avui.

Quan sentis que et falta alguna cosa, recorda:

  • Mira què és el que sí que té la papallona, mira el que sí que tens tu. 
  • Sense comparacions i sabent que ets perfecta i completa tal com ets. No busquis des de la comparació, tothom és perfecte en el moment perfecte.
  • Quan sentis que et falta alguna cosa, dibuixa una papallona des de la il·lusió, la llibertat i sabent que ja tens tot el que necessites.»

«No et falta res; ja tens tot el que necessites per obrir les ales. Si vols que t’acompanyi a redescobrir aquesta certesa des de l’amor més sincer, et convido a conèixer el Programa Papallona. Connectem quan estiguis llesta; serà un plaer escoltar la teva història.» 

Parlem?

Anna Pastor, responsable del tractament, tractarà les teves dades amb la finalitat de donar resposta a la teva consulta o petició. Pots accedir, rectificar i suprimir les teves dades, així com exercir altres drets consultant la informació addicional i detallada sobre protecció de dades en la nostra política de privacitat.

Truca’ns

Email

Envia’ns un email o utilitza el formulari en aquesta pàgina. El meu objectiu és respondre en 24 hores.

Articles Relacionats

  • Intel·ligència emocional, comunicació i lideratge.   Tres àmbits que transformen la manera com ens relacionem, treballem i acompanyem els altres. T’has preguntat mai què necessites aprendre per afrontar millor els reptes de cada dia? Potser necessites gestionar millor les emocions. Potser vols comunicar-te sense generar conflictes. O potser busques una manera de treballar que no […]

  • L’entorn laboral actual no dona treva. En primer lloc, cal admetre que vivim en un autèntic entorn VUCA (volàtil, incert, complex i ambigu) on les demandes canvien a la velocitat de la llum, els imprevistos són la norma i la pressió és una constant de fons. Si ets cap de departament o gestor d’equips, és […]

  • Preparar els nous cursos des de les meves fortaleses Les vacances tenen una manera especial de canviar-nos el ritme. Durant uns dies, o potser unes setmanes, el rellotge deixa de tenir tant protagonisme. Els horaris es flexibilitzen, les obligacions disminueixen i apareix més espai per fer allò que durant l’any sovint queda en segon pla. […]

  • “Cuidar sense descuidar-te” Quan necessites tornar a trobar direcció, calma i lleugeresa. Hi ha moments en què, malgrat haver aconseguit moltes coses, sents que alguna cosa ja no encaixa. Continues endavant. Assumeixes responsabilitats. Resolts problemes. Cuides els altres. Prens decisions. I, tanmateix, arriba un moment en què et preguntes: «I jo? Què necessito ara?» Potser […]