Preparar els nous cursos des de les meves fortaleses

Les vacances tenen una manera especial de canviar-nos el ritme.

Durant uns dies, o potser unes setmanes, el rellotge deixa de tenir tant protagonisme. Els horaris es flexibilitzen, les obligacions disminueixen i apareix més espai per fer allò que durant l’any sovint queda en segon pla.

Llegir una estona. Passejar sense pressa. Conversar. Descansar. Improvisar. No fer res.

I, sobretot, escoltar-nos.

Però després arriba el setembre.

Tornem als horaris, a les agendes, a les reunions, als correus, als compromisos i als objectius. Recuperem les responsabilitats i, gairebé sense adonar-nos-en, tornem a funcionar des del conegut «he de…».

  • He de preparar.
    He de complir.
    He d’arribar.
    He de començar.

Tanmateix, cada vegada em sembla més important fer-nos una altra pregunta:

Què vull conservar de mi quan tornin les obligacions?

Perquè potser no podem mantenir el ritme de les vacances durant tot l’any. Però sí que podem portar amb nosaltres alguna cosa que hi hem recuperat: la capacitat d’escoltar-nos, de preguntar-nos què és important per a nosaltres i de decidir com volem avançar.

I aquesta reflexió també forma part de la meva manera de preparar els nous cursos.


Preparar una formació és molt més que preparar continguts

Quan penso en un nou curs, no començo només preguntant-me:

«Què he d’ensenyar?»

També em pregunto:

«Què necessiten les persones que tindré davant?»

  • Què els pot ajudar?
  • Què els pot despertar curiositat?
  • Què poden experimentar?
  • Què poden descobrir sobre elles mateixes?

I, sobretot, què m’agradaria que s’emportessin quan el curs acabés?

Per a mi, formar no és únicament transmetre coneixements. És crear les condicions perquè una persona pugui comprendre, experimentar, qüestionar-se, ampliar la seva mirada i descobrir noves possibilitats.

Per això, quan preparo una formació, també estic posant en joc una part important de qui soc: Les meves fortaleses.


Les fortaleses que donen sentit a la meva manera de formar

El model FORTE entén les fortaleses com comportaments que experimentem de manera natural i que podem desenvolupar i entrenar. Quan les utilitzem en equilibri, ens ajuden a actuar d’una manera més autèntica i poden afavorir el nostre rendiment i la nostra vitalitat.

Quan miro el meu perfil actual, hi reconec sis fortaleses que formen part de la meva manera de fer.

No les entenc com etiquetes.

Les entenc com recursos que poso al servei de les persones que acompanyo i dels projectes que desenvolupo.

#Curiositat: continuar preguntant-me

  • La curiositat em porta a continuar aprenent.
  • A buscar. A investigar. A provar altres maneres de fer les coses.
  • Per això, preparar un curs no significa per a mi repetir exactament el que ja he fet. Significa revisar, actualitzar, buscar exemples, incorporar noves perspectives i preguntar-me com puc fer que un contingut sigui més comprensible i, sobretot, més vivencial.
  • Perquè quan jo continuo tenint curiositat, també puc despertar-la en les persones que aprenen amb mi.

#Coneixement emocional: entendre què hi ha darrere del que ens passa

Una formació està formada per continguts, però també està formada per persones.

I cada persona arriba a l’aula amb la seva història, les seves expectatives, les seves inseguretats, les seves experiències i la seva manera particular d’aprendre.

El coneixement emocional, entès com la capacitat d’identificar les emocions i donar-los un significat, forma part del diccionari FORTE.

Per això m’interessa que els continguts no es quedin només en el nivell teòric.

Vull que les persones puguin preguntar-se:

  • «Què té a veure això amb mi?»
  • «On ho puc aplicar?»
  • «Què m’està mostrant aquesta situació?»

Quan l’aprenentatge connecta amb la pròpia realitat, deixa de ser només informació.Es converteix en experiència.


#Universalisme: posar les persones al centre

Una altra de les meves fortaleses és l’universalisme.

Aquesta fortalesa està relacionada amb la motivació per respectar, cuidar i afavorir el benestar dels altres i amb una mirada empàtica cap a les persones i el seu entorn.

Això té una conseqüència molt concreta en la meva manera de formar:cada persona importa.

Per això intento crear espais on cadascú pugui participar des del seu lloc, compartir fins on vulgui i sentir que la seva perspectiva és vàlida.

No totes les persones necessiten el mateix.

I, precisament per això, una bona formació també ha de deixar espai per a la diversitat de mirades.


#Llegat: què vull deixar després de cada curs?

Aquesta és probablement una de les preguntes que més em connecten amb el meu propòsit.

El FORTE relaciona el llegat amb el desig de deixar una empremta que vagi més enllà d’un mateix i amb la sensació de tenir un propòsit o una missió.

Quan preparo una formació, em pregunto:

«Què m’agradaria que aquesta persona recordés d’aquí a sis mesos?»

  • Potser serà una eina.
  • Potser una pregunta.
  • Potser una nova manera de mirar una situació.
  • Potser el descobriment d’una fortalesa que no sabia que tenia.
  • O potser simplement aquella sensació de:

«Ara entenc una mica millor què em passa i sé què puc fer.»

Això és llegat per a mi.No es tracta només del que explico.Es tracta del que queda.


#Qualitat: cuidar allò que ofereixo

També hi ha una part menys visible de la formació: tot el que passa abans que les persones entrin a l’aula.

  • Preparar els continguts.
  • Revisar els materials.
  • Pensar els exercicis.
  • Ordenar les idees.
  • Buscar exemples.
  • Adaptar el nivell.
  • Preveure dificultats.

La fortalesa de qualitat està relacionada amb el desig de fer les coses bé i buscar l’excel·lència sense quedar atrapats en la perfecció.

Per a mi, cuidar aquests detalls és una forma de respecte cap a les persones que han confiat en la formació.


#Compromís: estar present

Finalment, hi ha el compromís.

Quan una persona entra en un curs, no només hi posa hores. Hi posa temps, energia i confiança.

Per això sento que la meva responsabilitat no acaba quan preparo una presentació.

Comença allà.

El compromís, dins del model FORTE, té a veure amb donar valor a la pròpia paraula i complir les responsabilitats assumides.

I això, en una aula, significa per a mi estar present, escoltar, observar què necessita el grup i adaptar-me quan sigui necessari.


I després hi ha tres fortaleses que vull que es notin

Si les sis fortaleses anteriors expliquen una part del meu ADN professional, n’hi ha tres que he triat de manera estratègica perquè defineixin especialment com vull que les persones visquin una formació amb mi.

#Directivitat: donar direcció

  • Una formació necessita un rumb.
  • Necessita objectius, estructura i capacitat per avançar.

La directivitat m’ajuda a mantenir aquest focus i a facilitar que el grup no perdi de vista allò que volem aconseguir. En equilibri, aquesta fortalesa permet combinar l’assoliment dels objectius amb la cura de la relació amb les persones.

Per això, quan una conversa es dispersa o ens allunyem massa de l’objectiu, també forma part del meu paper redirigir-nos.

Però intento fer-ho sense imposar.


#Harmonia: crear un espai segur

Aprendre també requereix sentir-se segur.

Per això dono importància al respecte, a l’escolta i a la possibilitat que cada persona decideixi fins on vol compartir.

L’harmonia té a veure amb mantenir la calma i la serenitat davant de situacions emocionalment complexes.

I aquesta és la mena d’espai que vull crear: un lloc on es pugui aprendre, preguntar, equivocar-se, reflexionar i tornar-ho a intentar.


#Humor: perquè aprendre també pot ser agradable

I, finalment, l’humor.

Perquè aprendre no ha de ser sinònim de rigidesa.

El FORTE relaciona l’humor amb la capacitat de trobar el costat divertit de les situacions i introduir lleugeresa fins i tot davant dels contratemps.

  • Una mica d’humor pot obrir una conversa.
  • Pot reduir tensió.
  • Pot facilitar que una persona s’atreveixi a participar.

I pot convertir una experiència formativa en una experiència que recordarem.


Quan les fortaleses deixen de ser teoria

El més interessant és que les fortaleses no tenen valor només perquè les reconeguem en nosaltres mateixos.

També és important observar com les perceben els altres.

Fa poc, un alumne d’un curs de PNL va descriure així la seva experiència:

«El curs de PNL ha estat una formació molt dinàmica i participativa. L’Anna es preocupa pels seus alumnes i procura connectar els continguts amb situacions i temes actuals.»

També va destacar que les dinàmiques permetien experimentar els casos de manera real, compartir perspectives i opinions des del respecte i decidir fins on volia participar cadascú.

I hi ha una frase que em sembla especialment significativa:

«Ens ajuda a ampliar la perspectiva i obrir la ment a diferents realitats.»

També va explicar que les eines treballades permetien identificar aspectes personals, descobrir bloquejos que sovint no veiem i descobrir el propi potencial.

I, finalment, va resumir una part de la meva manera d’acompanyar amb una expressió que m’ha fet somriure:

«Ens redirigeix amb simpatia per no perdre’ns en divagacions.»

Quan llegeixo aquest feedback, reconec les meves fortaleses.

La direcció.
L’harmonia.
La simpatia.
La curiositat.
El creixement.
El compromís amb les persones.

I això em confirma que la marca personal no és només allò que nosaltres diem que som.

També és allò que les persones experimenten quan entren en contacte amb nosaltres.


Tornar de vacances també pot ser tornar a nosaltres

Setembre ens torna els horaris.

  • Les obligacions.
  • Les agendes.
  • Els cursos.
  • Els projectes…

Però potser no cal tornar exactament a la mateixa manera de fer.

Podem portar amb nosaltres alguna cosa d’aquest temps de pausa:més consciència, més curiositat, més presència i més claredat sobre allò que és important.

Jo aquest setembre trio tornar-hi des de les meves fortaleses.

Perquè preparar els cursos també és una manera de preparar-me jo.

De preguntar-me:

  • Què vull aportar.
  • Què vull aprendre.
  • Què vull compartir.

I, sobretot:

Quina petjada vull deixar en les persones que confien en mi.

Perquè, al final, formar no és només transmetre coneixement.És crear un espai perquè alguna cosa es pugui transformar.

Transformar des de dins, avançar amb sentit. 

Formació adults. Fromació continuada. Desenvolupament professional.

  Formació adults. Fromació continuada. Desenvolupament professional.

https://www.linkedin.com/in/annapastorcherta/

Parlem?

Anna Pastor, responsable del tractament, tractarà les teves dades amb la finalitat de donar resposta a la teva consulta o petició. Pots accedir, rectificar i suprimir les teves dades, així com exercir altres drets consultant la informació addicional i detallada sobre protecció de dades en la nostra política de privacitat.

Truca’ns

Email

Envia’ns un email o utilitza el formulari en aquesta pàgina. El meu objectiu és respondre en 24 hores.

Articles Relacionats

  • Intel·ligència emocional, comunicació i lideratge.   Tres àmbits que transformen la manera com ens relacionem, treballem i acompanyem els altres. T’has preguntat mai què necessites aprendre per afrontar millor els reptes de cada dia? Potser necessites gestionar millor les emocions. Potser vols comunicar-te sense generar conflictes. O potser busques una manera de treballar que no […]

  • L’entorn laboral actual no dona treva. En primer lloc, cal admetre que vivim en un autèntic entorn VUCA (volàtil, incert, complex i ambigu) on les demandes canvien a la velocitat de la llum, els imprevistos són la norma i la pressió és una constant de fons. Si ets cap de departament o gestor d’equips, és […]

  • “Cuidar sense descuidar-te” Quan necessites tornar a trobar direcció, calma i lleugeresa. Hi ha moments en què, malgrat haver aconseguit moltes coses, sents que alguna cosa ja no encaixa. Continues endavant. Assumeixes responsabilitats. Resolts problemes. Cuides els altres. Prens decisions. I, tanmateix, arriba un moment en què et preguntes: «I jo? Què necessito ara?» Potser […]

  • Benvinguda al teu espai, un racó pensat amb el cor on ens trobem per parlar de tu, de les teves ganes de canvi i d’aquesta força interior que potser ara mateix està una mica adormida. Mindfulness, autocura, PNL, rituals de benestar, gestió emocional o creació d’espais de calma.   Sents que, per molt que corris, […]